DIA 4. Mare Nostrum = Mare Mortuum: fermiamo la strage ai confini

Arribada de la Caravana a Tesalònica (Ilustració: Pablo Gabandé)

I quan semblava que aquest moment no arribaria ... finalment, el 18 de juliol de 2016, cinc autocars i quasi tres-centes persones han demostrat que les fronteres del racisme i la xenòfobia es poden "desreixar".

La nostra infatigable professora, "totes sóm Grècia"

Després d'un llarg viatge creuant malhauradament la fossa marítima comú de les costes que bordejen aquesta part -privilegiada si de cas - de la terra, la caravana aplega a Tessalònica, 3ª etapa aconseguida, una xarxa de plataformes ciutadanes, persones individuals i col.lectius socials s'alcen com una marea contra les vicissituds del trajecte, avancen juntes contra les polítiques migratòries repressives de la Unió Europea, que d'unitat, llibertat i fraternitat en sap ben poc. 

Vistes de Tessalònica des el vaixell

I, entrellucant Tessalònica des de la finestra de les nostres esperances evoquem com si d'un somni es tractara reminiscències de començaments a Irunya ciutat-refugi amb Ongi Etorri Errefuxiatuak que van ser espurna que prengué la flama, eixa energia que ens va despertar com un estel i que a hores d'ara i s'ha convertit en el nostre símbol identitari, com la més dolça de les bogeries. 

Assemblea "No Border" a Tessalònica

És amb aquesta força que continuem l'incert però emocionant camí de la incidència política, perquè no podem tolerar l'acord inhumà que es va signar el darrer mes de març per la UE i el convuls, insegur i qüestionable Estat "democràtic" de Turquia, violant els DDHH recollits en altres instruments jurisdiccionals en matèria d'asil i refugi. 

Les sinèrgies internacionals que es van crear a partir d'aquest tractat mercantil i despiatat que concebix a les persones refugiades com rebutjos o en el millor dels casos mercaderies amb les que portar a terme transaccions econòmiques, es va materialitzar en la plataforma "Passatge Segur"; per una banda denunciem la sistemàtica vulneració de drets fonamentals de les persones migrants i refugiades a aquest sistema en contraposició - paradoxal si es vol - a la lliure circulació de capital i recursos, perquè sí, una llanda de beguda de dubtosa reputació té menys restriccions a la llibertat que qualsevol de nosaltres, i amb eixa realitat ens afrontem, i d'altra, visibilitzar al col.lectiu que més pateix les consequències d'aquesta crisi humanitària: les dones, xiquetes i persones transexuals que són violades, maltractades i fins i tot assassinades durant el seu recorregut migratori per l'únic fet de ser concebudes com objectes per el domini del masclisme imperant.

Assemblea de coordinació al ferry que ens portava cap a Tessalónica

Per açò la Caravana està present amb els seus cinc sentits, al ferry, als carrers, en les plaçes o als campaments, tant se val, qualsevol lloc pot ser el espai per a la transformació social, elevem els nostres crits, entonant càntics que sonen a utopies futures que volguérem esdevingueren una realitat: "Europa canalla, obri la muralla". 

Les activistes matinem per construir un demà, quan cau la nit repassem els deures fets, treballem per co-crear, no ens podem fermar, no ara, no quan hi ha tant a fer ...  

Desembarcant pancarta en mà, sempre

En totes les assembles pròpies o externes en les que hem participat ens hem implicat al màxim per intentar coordinar accions de difusió en mitjans de comunicació, contem en la nostra gran família amb dues dones professionals, que tenyeixen el seu periodisme crític de violeta i narren les experiències, relats i impressions com a agents actives de la Caravana, sempre és un plaer llegir-les https://www.diagonalperiodico.net/global/31006-camino-babylon.html  i sentir-se també una miqueta part d'aquesta xarxa que conformem totes les que sense pors obrim els nostres cors i  ens fem una abraçada encapçalada per un lema comú: "Benvingudes Refugiades"

Concentració contra les polítiques migratòries europees a Grècia

Ho vam decidir molt abans d'emprendre aquest viatge, quan vam despertar-nos amb vocació de lluitadores de carrer, res ens aturaria ni tan sols l'escorta de l'operatiu policial de fronteres exteriores de la UE o FRONTEX que tantes atrocitats banyades de sang i dolor, carrega impunement a la seua esquena.

Les companyes de la televisió social de tmex que fan part de la Caravana a Grècia estan realitzant un meravellòs treball de recopil.lació d'experiències i accions de la ruta, plasmant-les a mode de vídeoblogs per etapes, ací la 3ª etapa: http://www.tmex.es/caravana-a-grecia-etapa-3-2/

La nostra és una marxa simbolitzada per les que ja no estan, però que van ser-ho tot, per a les que encara hi són malgrat que no les deixen existir, per a les que van tornar a nàixer en la seua fugida cap allò desconegut, les desaparegudes entre la indiferència de les masses, les assassinades amb rostre però sense nom, les violades flagrantment només per tindre figa i pertànyer al costat "feble" d'aquest heteropatriarcat etnocentrista i opressor,  les guerrilleres que resisteixen en el combat contra la deshumanització empunyant l'arma de la pau, les que estimen encara que els hagen arrancat l'ànima a trossos, les persones far que guien amb la seua llum en la foscor de la nit a les ombres, per a totes elles, perquè sou nosaltres, som totes.

La nit a Babylon com espai de reflexió