DIA 8. CARAVANA A GRÈCIA: OBRINT FRONTERES

Velatori davant l'ambaixada de l'Estat espanyol a Atenes

Ha arribat l'últim dia d'accions de la Caravana, 23 de juliol de 2016, la darrera nit, més de 50 persones de diferents territoris de l'Estat Español, s'han reunit enfront de l'ambaixada d'Espanya a Atenes per a realitzar una perfomance en protesta per la indiferència i falta de compromís del govern encara en funcions presidit per Mariano Rajoy.

Una filera de veles il.luminades junt amb una pancarta on es podia llegir: VERGONYA emmarcaven el passeig on hi és situada l'ambaixada d'Espanya a Atenes. Aquestes persones romanien immòbils en el sòl durant uns cinc minuts. Després d'aqueixos moments de silenci, ha començat un cant d'una de les participants a manera de plor i seguidament, ha arribat un nodrit grup de policies que s'han situat en fila entre la pancarta i la porta de l'ambaixada, per a protegir-la. A pesar que portaven escuts antidisturbis, l'acte s'ha celebrat sense cap tipus d'incident.

Després del cant s'ha fet el silenci i s'ha llegit un escrit on hem expressat el malestar que ens ha generat  veure i experimentar en primera persona les situacions en les quals es troben les persones que cercant refugi els ve a la trobada la mort en el mar Mediterrani. També hem posat en evidència l'empatia i gratitud que sentim cap el poble grec per la solidaritat que està demostrant en contraposició a l'actitud de les institucions europees, que miren a un altre costat, reafirmant-se en polítiques racistes ,segueixen sense assumir les seues responsabilitats.

A més, a aquest sentiment d'indignació, se suma el fet esdevingut el matí del divendres, quan vam intentar reunir-nos amb l'ambaixada i el cònsol ens ha rebut a la porta amb l'excusa que “no hi havia suficient espai dins i que haurien d'estar dempeus igualment”.

Preteniem poder parlar a la reunió amb l'ambaixador al que li havíem portat els 14 punts a manera d'exigències que es van decidir el passat 5 de juliol a l'assemblea de coordinació de la Caravana a Madrid, aquest acte formava part de la intensa agenda que hem anat desenvolupant des del dia 15 de juliol i que ens ha portat a més de 250 activistes de 19 ciutats de l'Estat espanyol a traslladar-nos fins a Grècia, amb una Caravana de cinc autobusos. 

Per finalitzar amb les nostres reivindicacions ha tingut lloc una multitudinària manifestació enfront de l'ambaixada espanyola a Atenes el matí de hui. Més de 500 persones ens hem concentrades al peu del mític Acròpoli, per a expressar la seua repulsa a les polítiques de migració i asil del Govern espanyol i la seua decepció amb l'actitud de menyspreu que va tenir el cònsol Juan Sáez d'Heredia en negar-se a rebre'ns en les instal·lacions diplomáticas.

La manifestació, que va transcórrer per uns 500 metres davant la mirada atònita de desenes de turistes, va tindre el mateix caràcter pacífic amb el qual es van desenvolupar tots els actes, visites i accions dutes a terme per la Caravana en la seua estadía a Grècia. El crit de “Obri l'Ambaixada” d'alguna forma va vindre a sintetitzar la distància que intervé entre una ciutadania compromesa amb la situació de les persones refugiades i la sòrdida ceguesa de les autoritats espanyoles i europees.

“Jo no vull pertànyer a aquesta Europa” es va escoltar en reiterades oportunitats, la qual cosa es va correspondre amb una acció de rebel·lia contundent: el trencament i crema de desenes de passaports espanyols.

Així mateix, activistes de la Caravana vam executar una performance que va emocionar a totes les persones presents i va omplir el matí de proclames i càntics, al mateix temps que els sòls es van omplir de marques de mans roges, ensangonades. “Les polítiques de la Unió Europea maten”, es va cridar.

Aquest acte va vindre a tancar les nostres activitats, aquesta ha sigut una iniciativa que l'organització ciutadana considera amb prou tasques, només un punt de partida que ha servit no solament per a conèixer i denunciar la realitat que les persones refugiades estan vivint a Grècia, sinó fonamentalment per a poder articular-nos entre les diferents iniciatives ciutadanes de l'Estat espanyol amb la finalitat de guanyar eficàcia en la lluita a favor dels drets de les persones refugiades i migrants, i contra les fronteres.

La Caravana no arribem a la nostra fi, simplement seguim en el camí de la lluita.

Gràcies a totes les persones que heu fet possible que la veu de les invisibilitzades es faça sentir a desenes de ciutats, des de les activistes que fem part d'aquesta Caravana a Grècia fins a les que no ens vau poder acompanyar i vau haver de romandre a les vostres ciutats, les que vau aplegar fins a Barna o altres etapes del viatge, les que malgrat tot, us heu quedat a ajudar com voluntaries de manera altruista a les persones refugiades en el terreny. Gràcies també a les que heu col.laborat econòmicament, amb recursos humans i materials, fent difusió o simplement solidarizant-vos e indignant-vos amb la nostra causa.

Però sobre tot, GRÀCIES a les refugiades i les migrants que heu eixit amb nosaltres als carrers per  exigir vies segures d'asil i refugi a Europa, per la vostra lluita diaria, per demostrar-nos la valentia de qui no té por a res perquè ja ho va perdre tot, per no rendir-vos davant una fortalessa europea, un "primer món" que us tanca les portes per a tindre una vida segura i digna, que viola sistemàticant els vostres drets humans, que són de totes. Sou el major exemple de resiliència, empoderament, coratge i força per a la humanitat.

"Si es vol acabar la guerra amb altra guerra mai aconseguirem la pau. Els diners gastat en tancs, en armes i soldats s'ha de gastar en llibres, llapis, escoles i professors" (Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau, 2014)

CARAVANA A GRÈCIA: OBRINT FRONTERES

DIA 7. Shame of Europe. Els drets humans no es negocien.

Roda de premsa "Caravana a Grècia". Ambaixada espanyola Atenes

Encara que mai no ho haguérem cregut, divendres 22 de juliol de 2016, la “Caravana a Grècia: obrint Fronteres” està arribant a la seua fi ... aquest matí ens hem presentat enfront de l'ambaixada de l'Estat espanyol per exigir passatges segurs i visats humanitaris per a refugiades i migrants forçades, exigim que es puga demanar i tramitar asil o protecció internacional en les ambaixades espanyoles de tercers països com Grècia, a més que es permeta la reubicació familiar ja que des de testimonis de persones refugiades als camps de concentració moderns d'aquesta Europa insolidaria sabem que hi ha moltes persones que estan esperant la resolució del seu expedient d'asil per anar a trobar-se amb els seus familiars que hi són a Alemanya o altres païssos d'Europa.



Per aixó hem portat a terme després de la "reunió a peu de carrer" amb el cònsol una roda de premsa per informar de la situació amb la que ens hem topat ... per visibilitzar la vulneració de DD.HH i les condicions indignes que estan sofrint les persones refugiades, que gràcies al poble grec qui amb els mitjans dels quals no disposa i que ell mateix necessita es bolca amb tota l'ànima per ajudar-les.

Així tot, manifestem la nostra  indignació davant la negativa del cònsol d'Espanya, Juan Sáenz d'Heredia, a rebre'ns en l'Ambaixada, mantenint només un encontre breu de deu minuts a l'exterior, malgrat la cita prèviament acordada. 
Considerem que “ha sigut un autèntic menyspreu a aquesta delegació que ha recorregut més de 2600 quilòmetres en autocars per a denunciar la crisi humanitària que pateixen les persones refugiades a causa de les polítiques migratòries de la Unió Europea".

Per no parlar que dintre la nostra fulla de ruta, es contemplava la cita oficial de la Caravana amb l'ambaixador d'Espanya a Grècia: Alfonso Lucini Mateo, qui no va acudir per motius "d'agenda estival". Aquesta circumstància va ser valorada per totes les persones que conformem la Caravana i, es va decidir modificar les pautes d'acció, trobant-nos amb el menyspreu de l'ambaixada de rebre'ns dintre de l'edifici argumentant que hi havia manca d'espai. 

Aquesta situació ens va generar prou malestar, entenem que els nostres drets com a ciutadanes europees que viuen a l'Estat espanyol han sigut vulnerats, el dret a ser rebudes per els organismes diplomàtics dins del marc de protocols institucional establert segons aquest tipus de trobades; 10 minuts és el que sembla importar el drama humanitari de les refugiades a la nostra ambaixada. Ens sembla vergonyós.

                                                        

"En les visites realitzades als camps militars per a persones refugiades hem conegut famílies que volen exercir el seu dret a demanar asil a Espanya”, aquest és el missatge que hem transmès a la figura competent, malgrat açò l'ambaixada no s'ha compromés políticament d'una manera seriosa, incomplint llavors, els mínims compromisos internacionals que reconeixen els DD.HH de les persones refugiades a ser acollides en Europa (Convenció  de Ginebra, 1951, Protocol de Nova York de 1967, Convenció Europa de DD.HH) 

No cal oblidar que des de la modificació de la Llei d'Asil a l'Estat espanyol en 2009 les ambaixades espanyoles estan tancades a la possibilitat de sol·licitar refugi, a més que des d'aquella data està pendent la redacció del corresponent reglament perquè tinguen un caràcter pràctic. A més d'altres mesures com l'exigència de visats de trànsit aeroportuari per a persones d'origen sirià, que agreugen la impossibilitat d'obtenir protecció en el nostre estat.

En la trobada, Sáenz d'Heredia va recordar que només s'han resituat des d'aquest país a 150 persones, encara que sense majors precisions va avançar que s'estaria treballant en 200 casos més, sense data a determinar. Recordem que no són només nombres, son històries traumàtiques, famílies i projectes de vida trencats, generacions de xiquetes i xiquets perduda ...  “Açò demostra que existeix una evident falta de voluntat política per part del Govern espanyol per a revertir la dramàtica situació per la qual travessen desenes de famílies, en particular dones i menors d'edat que pateixen un especial desemparament i vulnerabilitat”

Creiem, doncs, que ens sobren motius per a manifestar-nos contra aquestes injustícies, a la vesprada, com cada divendres, una part activa de la Delegació de la Caravana a Grècia València ens hem concentrat enfront de Delegació de Govern, al centre de la ciutat, durant dues hores junt amb les companyes d'Acampada València-15M, qui també se solidaritzaven amb les càrregues policials que va patir la Caravana al CIE de Xanthi ahir, hem fet una cassolada per fer soroll i demanar passatges segurs per a les persones refugiades, a més hem reconegut també la gran tasca que han fet les companyes de la Caravana a Grècia amb aquest viatge.

Seguidament s'ha fet una assemblea de micròfon oberta per explicar els últims esdeveniments que han succeït a Grècia. S'ha informat de la propera acollida de la Caravana de València a Barna i hem tancat amb un torn de reflexions. Continuarem cridant fort, ben fort, que cap ésser humà és il.legal, que ja n'hi ha prou de violència sexual contra les dones i xiquetes refugiades!!! 

I al mateix temps que des de València alçavem la veu, els carrers d'Atenes s'omplien de gents combatives, emotives, valentes, amb una lluita comú ... la defensa dels drets de les persones refugiades i migrants, considerem que Europa amb les seues polítiques migratòries repressives es posa en evidència, que és una vergonya com està actuant enfront la situació de crisi humanitària que es viu al Pròxim i Mitjà Orient, així com al propi territorio de la UE, que cal actuar ja, pensem que hi ha prou d'indiferència i de voltejar l'esquena a aquestes persones, els Estats tenen unes obligacions jurídiques que han de complir.

L'asseguda enfront de l'ambaixada s'ha desenvolupat amb total normalitat, i per la nit com a conseqüència del fets ocorreguts a l'ambaixada, hem volgut fer una performance per recordar les més de 30.000 morts que s'han produït a la mar Mediterrània des de l'any 2.000 ... un mar que malhauradament s'ha convertit en un cementeri de cadàvers, que als nostres governs, pareix no importar massa.

 Europa deuria avergonyir-se d'aquests assassinats que s'hagueren pogut haver evitat amb l'obertura de corredors humanitàries i visats extraordinaris de protecció internacional, és patent la necessitat imperiosa d'una política exterior lliure d'intervencions militars, posem fre al finançament públic i privat d'armes als bàndols enfrontats en els conflicts bèlics que assolen les guerres recolzades per l'OTAN i Occident, causa de la diàspora humana.

"No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí" (Mathama Gandhi)

#VergÜenza no son naufragios, son asesinatos

Font: extracte modificat Caravana a Grècia: obrint fronteres

Acció reivindicativa de la Caravana a la ambaixada de l'Estat espanyol en Atenes; 23 de juliol de 2016

COMUNICADO ACCIÓN EN LA EMBAJADA:

Multitudinaria manifestación frente a la embajada española en Atenas.Más de 500 personas convocadas por la “Caravana a Grecia. Abriendo Fronteras” se manifestaron en la mañana de hoy frente a la Embajada española en Atenas, al pie del mítico Acrópolis, para expresar su repulsa a las políticas de migración y asilo del Gobierno español y su decepción con la actitud de desprecio que tuvo el cónsul Juan Sáez de Heredia al negarse a recibirles en las instalaciones diplomáticas.La manifestación, que transcurrió por unos 500 metros ante la mirada de decena de turistas tuvo el mismo carácter pacífico con el que se desarrollaron todos los actos, visitas y acciones llevadas a cabo por la Caravana en su estadía en Grecia. El grito de “Abre la Embajada” en cierta forma vino a sintetizar la distancia que media entre una ciudadanía comprometida con la situación de las personas refugiadas y la sórdida ceguera de las autoridades españolas y europeas.
“Yo no quiero pertenecer a esta Europa” se escuchó en reiteradas oportunidades, lo que se correspondió con una acción de rebeldía contundente: la rotura y quema de decenas de pasaportes españoles.
Asimismo, activistas de la Caravana ejecutaron una performance que emocionó a todas las personas presentes y llenó la mañana de proclamas y cántico, al tiempo que los suelos se llenaron de marcas de manos rojas, ensangrentadas. “Las políticas de la Unión Europea matan”, se gritó.
Este acto vino a cerrar las actividades de esta “Caravana a Grecia. Abriendo Fronteras”, una iniciativa que la organización ciudadana considera apenas un punto de partida que ha servido no solo para conocer y denunciar la realidad que las personas refugiadas están viviendo en Grecia, sino fundamentalmente para articularse entre las diferentes iniciativas ciudadanas del Estado español con el fin de ganar eficacia en la lucha a favor de los derechos de las personas refugiadas y migrantes, y contra las fronteras.
La Caravana no llega a su fin, simplemente sigue en el camino de la lucha.

23 de Julio de 2016

Caravana a Grecia: abriendo fronteras

Nota de premsa: protesta nocturna de la Caravana a Grècia; 22 de juliol de 2016

VELATORIO PROTESTA FRENTE A LA EMBAJADA ESPAÑOLA DE ATENAS

La noche del viernes 22, más de 50 personas de distintos territorios del Estado Español, se han reunido frente a la embajada de España en Atenas para realizar una perfomance en protesta por la indiferencia y falta de compromiso del gobierno de Mariano Rajoy.Una hilera de velas y una pancarta con la palabra VERGÜENZA enmarcaban el paseo donde se encuentra la embajada de España en Atenas. Una hilera de personas permanecían inmóviles en el suelo durante unos cinco minutos. Tras esos momentos de silencio, ha comenzado un canto de una de las participantes a modo de llanto. En ese momento ha llegado un nutrido grupo de policías que se han situado en fila entre la pancarta y la puerta de la embajada, para protegerla. A pesar de que llevaban escudos antidisturbios, el acto se ha celebrado sin ningún tipo de incidente.
Tras el canto se ha hecho el silencio y se ha leído un escrito donde expresaban su malestar por toda la situación en la que se encuentran las personas que buscando refugio encuentran la muerte en el mar Mediterráneo. También se ha dejado clara la empatía que se siente con el pueblo griego por la solidaridad que está demostrando en contraposición a la actitud de las instituciones europeas, que miran a otro lado, se reafirman en políticas racistas y siguen sin asumir sus responsabilidades.
Además, a este sentimiento de indignación, se suma el hecho acontecido la mañana del viernes, cuando el colectivo de la caravana a Grecia ha intentado reunirse en la embajada con el cónsul, y éste les ha recibido en la puerta, con la excusa de que “no había suficiente espacio dentro y que tendrían que estar de pie igualmente”.
Este colectivo pretendía tener una reunión con el embajador al que le llevaban 14 puntos a modo de exigencias, acto que formaba parte de la intensa agenda que esta Caravana ha estado llevando a cabo desde el día 15 de julio y que le ha llevado a viajar desde el Estado Español hasta Grecia en una Caravana de cinco autobuses, con más de 250 activistas.
A los manifestantes se les ha permitido expresar su malestar y realizar el acto y alguna de ellas han decidido pasar la noche frente a la embajada como velatorio nocturno.

Caravana a Grecia: abriendo fronteras

22 de julio de 2016

Comunicado Caravana a Grecia; 22 de julio de 2016, ante los hechos acaecidos en la Embajada española en Atenas

Desprecio de la Embajada española a la delegación de Caravana a Grecia

La “Caravana a Grecia. Abriendo Fronteras” manifiesta su indignación ante la negativa del cónsul de España, Juan Sáenz de Heredia, a recibirles en la Embajada, manteniendo sólo una breve reunión de 10 minutos a pie de calle, pese a la cita previamente acordada. “Ha sido un auténtico desprecio a esta delegación que ha recorrido más de 2600 kilómetros en bus para denunciar la crisis humanitaria que sufren las personas refugiadas a causa de las políticas migratorias de la Unión Europea", afirman.
Cabe recordar que desde su planificación inicial la Caravana solicitó oficialmente la recepción por parte del Embajador de España en Grecia, Alfonso Lucini Mateo, la cual fue negada por encontrarse en período vacacional. Ante esta situación desde diferentes ámbitos institucionales y políticos del Estado español, se reiteró la petición de recepción, siendo en esta misma semana que las autoridades confirmaron la reunión.
Esta circunstancia fue valorada por las personas integrantes de la Caravana, quienes consensuaron la modificación de la hoja de ruta prevista para que pudiera asistir a la cita una delegación de representantes, acudiendo a la cita en el horario fijado y encontrándose con la sorpresiva negativa a recibirles dentro de la embajada.
La desconcertante situación generó bastante malestar en la delegación por entender que se vulneraba el derecho como ciudadanía a ser recibidas según los protocolos institucionales previstos para este tipo de encuentros. “Esto es un desprecio a la sociedad civil”, afirmaron.
La delegación de la Caravana pretendía hacer llegar a las autoridades del estado español una serie de demandas tendentes a que el Gobierno central modifique su política de asilo permitiendo tramitar solicitudes de protección internacional en sus embajadas o, en su defecto, la tramitación de visados humanitarios y reubicación familiar.
“En las visitas realizadas a los campos militares para personas refugiadas hemos conocido familias que quieren ejercer su derecho a pedir asilo en España”, han informado a Sáenz de Heredia, sin obtener un compromiso político serio que se corresponda con la grave situación que viven estas personas. “Es evidente que a las autoridades españolas en Grecia les preocupa muy poco el drama humano que tienen en su entorno, incumpliendo los mínimos compromisos internacionales de Derechos Humanos”, manifestaron desde la Caravana.
No hay que olvidar que desde la modificación de la Ley de Asilo en 2009 las embajadas españolas están cerradas a la posibilidad de solicitar asilo, además que desde aquella fecha está pendiente la redacción del correspondiente reglamento. Además de otras medidas como la exigencia de visados de tránsito aeroportuario para personas de origen sirio, que agravan la imposibilidad de obtener protección en nuestro estado.
En el escueto encuentro, Sáenz de Heredia recordó que sólo se han reubicado desde este país a 150 personas, aunque sin mayores precisiones adelantó que se estaría trabajando en 200 casos más, sin fecha a determinar.
“Esto demuestra que existe una evidente falta de voluntad política por parte del Gobierno español para reveer la dramática situación por la que atraviesan decenas de familias, en particular mujeres y menores de edad que padecen un especial desamparo y vulnerabilidad”, concluyeron desde la Caravana.
Ante esta actitud de la embajada “Caravana a Grecia. Abriendo Fronteras” hace un llamamiento a la ciudadanía para que participe mañana, 23 de julio a las 10.30hs en el acto que va a realizar enfrente de la embajada española en Atenas

DIA 6. Beyond Borders: make fortress Europe history

Cap ésser humà és il.legal! tanquem els CIEs

Dimecres, 20 de juliol de 2016,  les activistes pacífiques - i si de cas somiadores utòpiques - de la “Caravana a Grècia, obrint Fronteres” ens hem manifestat enfront de dos centres de detenció per a persones immigrants, coneguts a l'Estat espanyol com Centres d'Internament d'Estrangers o CIEs, de les ciutats de Paranesti i Xanti a Grècia, aquesta acció ha sigut organitzada per la campanya "No Borders" de Tesalònica.

Les quasi 300 persones, que ens hem traslladat a Grècia des de més de 20 ciutats de l'Estat espanyol hem reivindicat la nostra posició de defensa dels drets de les persones refugiades i migrants que són detingudes de manera il.legítima només per la seua sola condició de trobar-se temporalment en situació irregular, sense entrar a parlar sobre les mesures de protecció temporal que se'ls deuen de proporcionar des que demanen asil al pais d'acollida fins que es resol el seu expedient, i per contra allò que fa el govern grec i el de l'Estat espanyol és privar-les de llibertat a aquestes presons encobertes, restringint el seu dret a la lliure circulació.

La lluita contra la política migratòria repressiva de la Europa fortalessa, i més específicament la duta a terme per l'Estat espanyol, impliquen no solament la defensa dels drets de les persones sol·licitants d'asil, sinó també els de totes les persones migrants que són perseguides per la policia o en el pitjor dels casos per bandes de crim organitzat de tràfic i trata de persones, que s'aprofiten del patiment de les més vulnerables per a fer negoci, amb la complicitat dels nostres Estats, que els tanquen les portes a una vida segura.

Refugiades criminalitzades per els mitjans de comunicació, detingudes i expulsades per la policia de fronteres violant el principi de "non refoulement" o no devolució contemplat en la Convenció de Ginebra de 1951 que recull l'Estatut de drets de les persones refugiades i solicitants d'asil, que va ser signada i ratificada per els nostres Estats, i per tant, aquests tenen l'obligació jurídica de vetlar per els DDHH de les persones refugiades, en canvi, el que fan en alguns casos es tornar-les als seus llocs d'origen que estan sumits en guerres o a d'altres tercers països que es consideren "segurs", com Turquia ... doncs, en resum denunciem les polítiques migràtories de la UE de dubtosa legalitat a banda de nul·la legitimitat baix la mirada dels drets fonamentals.

El principi de no devolució, naix del dret internacional relatiu a les refugiades i estipula que cap Estat podrà retornar, de cap de les maneres, a una persona refugiada a un pais on la seua vida o la seua lliberat puga estar amenaçada. El principi de "no devolució" també inclou la no expulsió "en calent" a les fronteres, no obstant, veiem com cada dia a la frontera sur de l'Estat espanyol les marroquines i d'altres nacionalitats són retornades (a vegades amb violència) per la Guardia Civil de fronteres a l'altre costat de la tanca quan tracten de creuar el passatge de Melilla o Ceuta per a entrar en territori espanyol ... de manera impune, gràcies a la llei mordassa que ha legalitzat el que la ONU condemna, per vulnerar precisament el principi de no devolució.

Art. 33. "Cap dels Estats-parts/contractants expulsarà o retornarà, de cap de les maneres que ací es segueixen, a una persona refugiada a les fronteres o els territoris on la seua vida o la seua llibertat serien amenaçades per raons de la seua raça (etnia), religió, nacionalitat o la seua pertenença a un cert grup social o de ideologia política".

La base jurídica d'aquest dret és  d'obligatori cumpliment pels Estats que la van signar i ratificar en el seu moment, llavors tenen el deure jurídic i moral d'oferir una protecció internacional a aquèlles que la necessiten, és el moment que Europa reaccione i posse fi a aquesta tràgedia evitable de mortes a la Mediterrània que ja s'ha convertit en la pitjor crisi humanitària després de la 2ª Guerra Mundial, la diàspora de migracions forçades continuarà perquè l´ésser humà és migrant des dels inicis de la seua història, però el patiment sí pot tindre fi. Aturem les guerres que provoquen l'exili.

Així, ens proclamem contra les polítiques migràtories restrictives d ela UE, que condemnen a la exclusió social i el buit administratiu a milers de milions de refugiades, sense protecció internacional, sota l'empara de dubtosa legalitat i nul.la legimitat que creiem que hi tenen baix la mirada de la defensa dels DD.HH que recordem, són inalienables de l'ésser humà. 

Durant l'acció, les autoritats policials gregues no han permès que la manifestació avançara fins a les portes del CIE de Paranesti, encara que sí que una delegació conformada per 20 representants de No Borders i de la Caravana, entre elles advocades i metgesses han pogut finalment, i després d'una negociació amb la policia accedir al recinte, on han tingut l'oportunitat  de conversar amb les persones migrantes retingudes durant més d'un hora. 

La Caravana, a Grècia des de l'inici d'aquesta setmana estem treballant en diferents accions reivindicatives de denúncia de fronteres i el cicle repressiu migratori: centres de detenció, devolucions, batudes racistes per perfil ètnic etc., una llista interminable de violències que s'exerceixen fora i dintre dels camps gestionats per l'exèrcit grec. 

En aquest sentit, volem subratllar les precàries condicions que viuen en els camps les dones i els menors d'edat per la seua vulnerabilitat i que constitueixen més del 50% dels seus ocupants. Abans de que poguerem entrar al CIE de Xanthi els refugiats (la majoria homes) ens saludaven des de les seues finestres i les reixes tractan d'establir contacte amb nosaltres, fins que han entrat algunes companyes per recollir informació sobre la vulneració de DD.HH que es dónen dintre del centre. 

La delegació arribada a Grècia participem en accions reivindicatives que centren l'atenció sobretot tipus de violències. L'objectiu és amplificar la veu de desenes de milers de persones que són invisibilitzades, oblidades i vulnerades en els seus drets malgrat els compromisos internacionals signats pels diferents països de la Unió Europea.

Per açò és necessari perseguir l'impossible, alçar la veu per cridar ben alt NO als CIE, lluitarem fins la fi pel seu tancament, exigirem la immediata llibertat de totes les persones detingudes per la mera condició d'estar en situació irregular; perquè volem una política migratòria humanitària que contemple vies segures per a les refugiades i solicitants d'asil i que prenga en compte també a les migrants que fugen també de la fam i la misèria. 

I, ens despedim d'aquestes hores plenes d'intenses emocions, pors i esperançes parafrasejant a un gran lluitador de la pau mundial: 

"perquè ser lliure no és només deslligar-se de les pròpies cadenes, sinó viure en una forma que respete i millore la llibertat dels demés"

Per les oblidades ... alcem la veu #DDHHparaRefugiadas

Testimonio activista Caravana a Grecia, campo Oreokastra; 19 de julio de 2016

Bethule, Noal e Isdra en el campo de Oreokastra

"Martes 19 de julio, soy una de las pocas personas que van a poder visitar el campo de Oreokastro, un centro temporal o campo de reubicación en teoría. Dentro de un hangar inmenso se alinean 250 tiendas grandes o jaimas con capacidad para unas 8 personas.
En cada jaima vive una familia, y se calcula que hay unas 1.400 personas. Muchxs niñxs corretean de un lado a otro. La gente es amable y responde sonriente a nuestros saludos en árabe (Salam Aleikum).

Tengo la suerte de encontrarme con una mujer muy amigable y que habla inglés llamada Bethule que me invita a sentarme con ella y con su vecina de tienda Noal. Son de Alepo y ambas tienen niñas pequeñas. Empezamos hablando en general, pero Bethule está dispuesta a contarme la historia de su familia. Tanto ella como su marido son universitarios, estudiaron Económicas. Ella trabajaba en una oficina y él era jefe de una sucursal bancaria. Cuando un bombardeo mató a 7 personas de la familia de su cuñado, entre otras tres niñxs muy pequeñxs y una mujer embarazada, en ese momento es cuando el hermano de su marido les dijo “tenéis que iros de aquí” y comenzó su odisea.
Huida con sus hijas pequeñas.

Primero viajaron en autobús desde Alepo a la frontera en Turquía, durante dos días. Estuvieron otros dos días esperando en la frontera de Turquía para poder pasar y una noche, caminaron durante 5 horas en la oscuridad para atravesar la frontera, en total silencio. Llevaban en brazos a sus niñas y rezando para que no lloraran (la mayor es una linda niñita de 4 años e inmensos ojos negros llamada Sham, la pequeña es un bebé de pocos meses). La siguiente fase de la travesía consistía en cruzar el mar, para ello estuvieron esperando buenas condiciones marítimas durante 20 días alojadxs en un hotel, lo intentaron hasta cuatro veces, pero no era posible.
Al final el hombre encargado de hacer la travesía les dijo “o vais esta noche o ya no vais a poder ir, última oportunidad” y a pesar de que el mar estaba picado, esa noche probaron suerte. En este punto no sigue hablando, no quiere mencionar más del tema, su silencio es elocuente. No pregunto más de la travesía por el mar.

Noal: viaje sola con dos niñas 

Noal desgraciadamente no habla inglés, intercambio las pocas frases de cortesía que sé decir en arabe. Pero su lenguaje no verbal es muy expresivo.
Bethule me cuenta que Noal vio morir a su marido en Siria y ha tenido que viajar sola con sus dos niñas, Isdra, de 10 años, y la pequeña, de 6. Es una mujer muy fuerte.
Les pregunto si han visto salir de aquí alguna familia y me dicen que sí, tres, previo pago de 1.300 € por persona pudieron viajar a Hungría y a Bulgaria.
El resto no tienen poder adquisitivo suficiente para poder moverse, su único futuro es que la guerra acabe para poder volver.
Les pido que por favor se mantengan fuertes y no pierdan la esperanza. Les cuento que precisamente las 300 personas españolas que hemos viajado a Grecia, tenemos como misión ser altavoces de sus testimonios y que el resto del mundo no olvide la vergüenza de las personas refugiadas.

Escuela Oreokastra

          Escuela para niñxs en Oreokastro 

En Oreokastro hay una escuela organizada a la que acuden niñxs de 6 a 10 años. Isdra es una de sus alumnas aventajadas y se presta a hacer de guía para enseñar la madraza. Intentamos hablar con las tres profesoras voluntarias, pero solo una habla inglés y está desbordada de trabajo porque hay muchxs niñxs.
Hasna es una chiquilla de unos 16 años. En Alepo era estudiante de instituto, y le gusta mucho leer. Vive con su madre y dos hermanos en otra de las jaimas. Están buscando reencontrarse con su padre que vive en Alemania, pero no es tan sencillo, la única opción es que el padre consiguiera ahorrar lo suficiente para hacer el viaje hasta el campamento y llevárselas con él.
Su historia es muy similar a la ya narrada, y me doy cuenta de que todas las odiseas de cada una de estas personas son una sola, llena de dolor, sufrimiento y renuncias. En su caso y en el de su vecina Shahira, una mujer viuda con una nieta pequeña, a su cargo porque la madre murió en Siria. Su última parada antes de llegar a Oreokastro, fue Idomeni. Relatan colas interminables de 4 y 5 horas para recibir una pequeña porción de comida, a veces el único alimento en todo el día.

Me tengo que despedir de todas estas personas, con la promesa de contactar a través de Facebook para enviarles las fotos y esta crónica traducida al inglés. Es hora de partir, en el autobús de vuelta unxs chicxs de Tesalónica que han viajado por todos los campamentos, me cuentan que éste es el mejor que conocen.

A poca distancia por ejemplo está el de Softex, un campo donde han mezclado a gentes de diferentes sitios, afganas iraquíes, sirias, kurdas … afirman que es una bomba de relojería que cada poco tiempo estalla, sin intervención de la policía. Además es un campo que no reúne las condiciones higiénicas adecuadas, al lado hay una especie de ciénaga y los olores con el calor ahora en verano son insoportables."

(Fuente: Caravana a Grecia

 http://caravanaagrecia.info/la-esperanza-de-las-familias-refugiadas-en-oreokastro-es-que-acabe-la-guerra-en-siria/)