Crónica de la concejala de Ganemos Palencia; 20 de julio de 2016

For the circulation of transnational struggles #OpenBorders

"Visitamos dos campos de retención, Paranesti y Xanthi. Todo el camino por carretera vamos "escoltadxs" por un coche de la policía y cuando uno de los dieciséis autobuses pincha y deja tiradas a 50 personas hasta que venga otro, la poli no sabe qué hacer. Lo mismo que cuando otros dos autobuses toman mal el desvío y se van por otra carretera. Les desconcertamos sin planearlo, aunque ellxs piensen que es una estrategia para despistar y perderles de vista. Ayer ocurrió igual en la mani por las refugiadas (y antifa) hubo un momento al final en que la gente de Euskadi se separó para reivindicar ante la embajada suiza un tema no relacionado con la crisis de personas refugiadas, entonces los UIP fuertemente pertrechados se van en masa con Euskadi y dejan tranquila a la mani por unos minutos, hasta que llegan refuerzos.

Asamblea antes de marchar centros de detención

Llegamos a Paranesti. Somos cerca de mil personas de colectivos variados, (anarquistas, antifascistas, pacifistas, ONGtistas y todos los "istas" del mundo) juntxs por una misma causa. Pienso que es un gran momento y que siempre debería ser así, que tendrían que unificarse las luchas y darnos cuenta de una vez que el enemigo nos quiere divididas.
La marcha desde el pueblo hasta la cercanía del centro transcurre en tono festivo, mientras un helicóptero cada vez volando más cercano, nos observa desde arriba. Delante va el "Black Block" y  Beyond Europe, que impresionan por el número y por la uniformidad de sus componentes, todxs jóvenes y de negro. Después marcha la gente de "No Border" más variada en su indumentaria, y atrás vamos nuestra Caravana, donde la diversidad es total, con gentes de todo tipo, aspecto  y edades.

Black Block encabezando la marcha hacia CIEs

La entrada del centro se ha bloqueado, hay mucha policía y una lechera atravesada. El paso está cortado. Tras mucho dialogar nuestras anfitrionas de Grecia con el militar responsable del centro de detención, siempre con una fuerte presencia policial, se consigue que acceda una delegación compuesta por personal médico y legal, nada de periodistas u otro tipo de profesiones. Unas veinte personas de la caravana acceden al recinto con aspecto de cárcel, rodeada de concertinas, y las demás estamos fuera con las pancartas, cantando y coreando consignas, mientras en el bloque negro hace un rato que mucha gente se puso pasamontañas. Se enciende un ampli y por un tiempo el ambiente se relaja con la música ska. 

CIE de Xhanti

Alguien de Beyond Europe nos avisa que cuando salga la delegación nos juntemos toda la Caravana atrás y en el centro de la calle, para ir retrocediendo hacia el pueblo, por si se monta gresca ... nunca se sabe pues cualquier pequeño detalle puede ser una provocación para la policía, aunque hasta ahora se han mostrado tranquilxs.
 Nuestras compas salen emocionadas, explican que hay unos 300 hombres de 18 a 35 años, y diversas nacionalidades (Pakistán, Bangladesh, Marruecos, Argelia ...) están confinados en barracones durante seis meses, el tiempo máximo que se les puede retener, y después algunos quedan en libertad y otros son deportados, aunque nadie sabe cual es el criterio para una opción u otra. Las condiciones higiénicas parecen adecuadas, pero sólo pueden hacer una comida al día y al siguiente día dos, porque reciben 5,8€ al día y el rancho cuesta 3€. Si están enfermos deben esperar a que acuda el médico, que viene tres veces a la semana y parece ser que todo lo arreglan con paracetamol, aunque en este punto una de las personas con la que pueden hablar explica que tuvo apendicitis y le atendieron enseguida y bien. Todo el tiempo se comunican a través de las rejas, no hay contacto personal ¿y todo para qué? como dijo alguien, para deshumanizarlos.
Vamos llegando al pueblo y afortunadamente nada pasa.

No wars, no walls!

Después vamos al campo de Xanthi. A la llegada, la imagen se repite: helicóptero sobrevolando la zona y la entrada bloqueada por una lechera y 25 antidisturbios. La gente empieza a arremolinarse, y una gran pancarta desplegada delante de los UIP les impide ver directamente cómo están rompiendo las alambradas. A la vez, otros pintan grandes graffitis y un tercer grupo ha subido al edificio frente la entrada del centro y han desplegado grandes pancartas. La situación se va calentando por momentos, ahora no hay música ska ni negociación para que entre una delegación. En un momento dado, los anarquistas que portan la pancarta grande y van sin pasamontañas, se hacen a un lado, y la caravana nos damos cuenta que debemos hacer lo mismo y retirarnos. Efectivamente, poco después la policía empieza a lanzar botes de humo y echamos a correr, con tan mala suerte que el viento va en esa dirección, y el resultado son varias personas con picor de ojos, nariz y oídos.  

Caravana a Grecia frente a los centros de detención

Poco después el resto de la gente va hacia ese lateral del centro y algunxs comienzan a romper la valla y a entrar poco a poco. Al final entran cientos de ellos y se van aproximando poco a poco hasta los antidisturbios que ahora han triplicado su número y están todos juntxs. Consiguen quedarse a unos cincuenta metros, mientras que el resto de la manifestación desde fuera canta consignas y aplaude, al igual que la gente internada en el centro. Tras media hora eterna en la que nada pasa, pero tenemos la sensación que de un momento a otro van a cargar contra ellxs y va a empezar una batalla campal, al final poco a poco van saliendo y finalmente acaba "su" acción, pues creo que nada se habló de hacer algo así. Esto me hace reflexionar sobre los métodos, cuando una protesta es pacífica y cuando deja de serlo." 

 P.R

Pancarta entrada #NoBorderCamp

Comunicado en tiempo real de la Caravana a Grecia y NoBorderCamp

CARAVANA A GRECIA Y NO BORDER CAMP

AHORA, TIEMPO REAL, EN TESALÓNICA

VALENCIA 20  DE JULIO DE 2.016

En estos momentos estamos saliendo del campamento No Borders Camp de Tesalónica 16 autobuses llenos, más de 1.000 personas juntas de diferentes nacionalidades para hacer una acción de denuncia en los campos de detención de Paranesti y Xanthi y el campo de refugiadas de Kabala, necesitamos que esto se sepa.

Existe posibilidad de que la policía intervenga, la acción es totalmente pacífica y confiamos que no haya problemas.

Grupo de trabajo Passatge Segur #OBRIMFRONTERES

DIA 5. NO BORDER Thessaloniki: per la circulació de les lluites transnacionals

Programa No Border Thessaloniki 15-24 Juliol

No Border Tessalònica es declara com una xarxa de moviments i col.lectius socials que advoquen per la circulació de lluites transnacionals, i es manifesten contra l'Estat, el nacionalisme, el patriarcat i el capital: http://noborder2016.espivblogs.net/es/

Portant la reivindicació feminista a Grècia

Aquest matí, 19 de juliol de 2016, ens despertem amb l'alba al campament que han organitzat les activistes a Tessalònica, encetem, doncs la 4ª etapa d'aquest viatge per la defensa dels DD.HH de les persones refugiades amb el vigor i la contundència d'aquelles que denuncien la política migratoria repressiva que criminalitza a les persones migrants forçant-les a una situació de vulnerabilitat extrema.

Campament NoBorder Thessaloniki

La Caravana a Grècia som un ens viu dinamitzat per les circumstàncies en les quals ens veiem embolicades en aquests dies, sabem que tenim molt treball per davant, portem molts quilòmetres, debats, reflexions ... a les nostres esquenes i és el moment que les idees i la voluntat d'altruisme es materialitzen en fets de suport i apoderament de les persones refugiades que estan patint la violència i el racisme de les nostres institucions europees, amb tot ... ens posem a la feina:  assemblees per a coordinar accions properes a més de visites al nord de Grècia i al camp de refugiades de Oreokastro.  

Organitzant la ruta d'accions

Els actes reivindicatius comencen ja de bon matí, les activistes de No Borders ens expliquen breument el funcionament del campament i seguidament es fan trobades regulars en els camps per a intercanviar informació, després amb tal de ser operatives, ens hem dividit per comissions de treball: : cura de xiquetes i xiquets, seguretat, traducció, cuina i neteja. 

#NoOneIsIlegal

Un company de la Caravana de València ha visitat una casa ocupada on viuen actualmente al voltant de 80  persones refugiades, s'èstà barallant la possibilitat que un grup de treball es desplace fins el campament per a donar-los cobertura fins que aconseguisquen la documentació necessària, amb assesorament informatiu i l'orientació per a una integraciò òptima, habilitant espais educatius per als infants i les adolescents, que es troben en un grau de risc extrem per la seua condició de menors d'edat. 

En acabant algunes hem acudit al port de Tessalònica, i d'altres al camp d'Oreokastro on viuen unes 1.400 persones, amb l'intenció de convidar a les refugiades als actes que se celebren aquests dies i conèixer d'a prop la situació en la qual viuen, amb els seus propis testimonis.

Preparant accions feministes

“Porten esperant 4 mesos al fet que lis diguen alguna cosa. Ja han fet el preregistre, però no les resituen, lis diuen que els van a desallotjar i no volen anar-se a camps que estan lluny, prefereixen estar ací prop de la ciutat” afirma C. de No Border; “Volíem xarrar amb les persones refugiades, transmetre'ls que no estan soles i que hi ha persones preocupades per la seua situació”, ha explicat R., d'un col·lectiu de Castella i Lleó.

Allà vam poder comprobar que les famílies s'oposen al trasllat, a més, és patent la situació precària que es viuen als camps per l'escassetat d'aigua i el menjar, els serveis sanitaris - les dutxes - solen estar allunyades de les ciutats i pobles i no hi ha transport públic. Així, diverses persones estan en vaga de fam per a reclamar que les permeten romandre en el port.

Comissió de treball al camp No Border

Port de Tessalònica

Al vespre ú dels col·lectius del camp ha convocat una manifestació enfront de l'ambaixada alemanya i la francesa, ambdues properes a la Universitat d'Aristoteles on es desenvolupen les jornades de NoBorder Camp. Hi hem assistit unes 700 persones, cridant consignes contra les polítiques migratòries que condemnen a la mort i al limb legal.

Assemblea general al matí

La visita al port, on ara mateix es concentren 25 persones distribuides en 13 tendes de campanya, s'ha desenvolupat amb 60 activistes de la Caravana, en un principi anàvem a entrar 4 persones de cada territori amb perfils específics, perquè la intenció era servir d'enllaç per a l'intercanvi d'informació: advocades, metgesses, educadores ...  les autoritats, que al començament hi van posar problemes, finalment han permès entrar a tot el grup que ha passat una hora en companyia de les persones refugiades. En aqueix camp quasi totes són de origen siri i tenen familiars a Alemanya. El temps d'espera perquè es resolga la seua sol.licitud de refugi és d'aproximadament 4 messos , aquestes persones només volen trobar-se amb els seus éssers estimats. 

De camí al camp de refugiades de Oreokastro

La desesperació i l'angoixa ha desembocat en que algunes d'elles hagen abandonat el camp per emprendre el seu propi camí, continuar amb el trajecte de la incertessa, tot açò contrasta amb la proximitat del camp a les zones d'oci on la indifèrencia es el plat principal que se serveix calent, analogia d'una societat podrida de paradoxes macabres, ens trobem molt sorpreses ... un "primer món" que ja no necessita ni tan sols amagar per portar lluny una realitat incòmoda, la negació es cobreix amb la naturalitat de qui no vol veure el que hi ha al seu davant, enfront els nostres ulls.

Al recinte universitari s'han realitzat al llarg del dia activitats per als infants que es trobaven a l'acampada. Hem aprés que el somriure d'una xiqueta és universal, no coneix de fronteres ni tanques.
Cau el sol i es hora de possar en comú les impressions que ens hem dut al dia d'avui, les conclusions que hem extret i fer una avaluació conjunta de les accions dutes a terme amb la finalitat de proposar millores, reformulacions, addicions etc., ens tornem a reunir en assemblea general per a preparar els propers esdeveniments.  

No Borders, No nations, No cops

Comencen els dies forts de la Caravana a Grècia, volem canvis, incidència, volem que se'ns escolte, des del grup d'obrim fronteres estem redactant diaris amb la pròpia experiència, esperem que servisquen de reflexió i difusió per a que es sàpia tot el que està ocorreguent a aquest part del món que sembla que no interessa a les dirigents que ens governen, nosaltres no anem a donar-los l'esquena, entre totes podem revertir aquesta sitaució perquè en un futur no hajam de penedir-nos d'haver deixat  desamparades al capritx del destí arbitrari de les guerres que Occident crea i financia, causes de que aquestes persones siguen condemnades a l'esclavitud, la mort o el exili https://drive.google.com/drive/folders/0B1EaE23yRKHNTkJPYnB3M1hKaHc  (extracte modificat del Diari Caravana a Grècia València, 19 juliol 2016)

Organitzant les properes accions 

Experiencias en 1ª persona de una de las portavoces de la Caravana a Grecia Valencia

Nuestra portavoz alzando su voz (Imagen: Asociación Ecuador Etxea)

"Ayer no pude enviar nada desde el ferry, y siento mucho el problema con mi wi-fi, mañana me pillo una tarjeta. Durante el día de ayer se celebró una asamblea en la cubierta del barco, subiré fotos al drive. Se habló de: 

-Cuentas - El programa de Tesalónica- La manifestación que se pretende hacer en Atenas frente a la embajada de España

Asamblea general en cubierta

Es una asamblea emocionante y también la primera vez que nos vemos todxs las caras, las 300 personas unidas por la indignación. J., un compañero de la caravana y que además es concejal en Sax nos habla de sus sensaciones:"Hay que poner nombres, hay que poner caras a lxs culpables." 
Desde cubierta  , fumando un cigarro no puedes dejar de admirar el espectáculo de la luna sobre un inmenso mar, pero dura poco. Ya no podemos mirar al Mediterráneo de la misma manera, es hermoso y aterrador al mismo tiempo ... Ya no es el mar de mi niñez, ahora esconde demasiado dolor. Al día siguiente, también se celebra una asamblea en cubierta, la comisión feminista y la de acción, salen muchas propuestas.
Llegamos al puerto con retraso, allí nos espera la policía que nos escoltará hasta mitad camino. Estas horas que nos separan de Tesalónica pasan sin nada reseñable. En las caravanas hay debates ... hay previstas visitas a los campos de personas refugiadas, ¿cómo lo enfocamos?. Hay que tener mucho respeto, tampoco queremos llegar en autobús y crear falsas esperanzas. Desde el ya conocido como, quinto autobús el de Valencia y Barcelona, se habla de que si podemos entrar habría que tener un objetivo. Recordamos las palabras de una compañera antes de salir, "hablar con las mujeres y las niñas, apenas tenemos información" nos parece una buena idea, y salen otras muchas. Pero queremos hablar con la organización de No Borders para saber cuál es el objetivo y el enfoque de sus acciones.
La llegada a la universidad de Aristóteles es emocionante, llegamos los autobuses juntos y todas las personas de la caravana deciden entrar como si fuera una manifestación. La consigna principal es "Shame on Europe, open the borders".Somos unos 3oo personas que llegan a la acampada de No Border, montamos las tiendas y asistimos a la asamblea que la organización realiza todos los días a las nueve de la tarde en una de las explanadas del recinto universitario. La organización ha utilizado el edificio central   para las diferentes charlas y talleres.La mayoría de lxs participantes son muy jóvenes y comprometidxs, la asamblea tiene un alto componente social. Se habla de sexismo y racismo. También de la seguridad dentro del recinto.Todo aquí es colaboratIvo, la cocina la llevan voluntarixs y tienen precios más que populares. También hay turnos para limpiar los baños de dentro del edificio. Entendemos el mundo de una manera solidaria y eso se deja ver en cada detalle, en cada conversación.Mañana a las nueve de la mañana la caravana se reunirá con una compañera de la organización de No Border, para concretar maneras de colaborar. Compartimos con ellas su rechazo a las leyes racistas y estamos dispuestas a visibilizar este drama. Muchas acciones se prepararán mañana.Subo fotos y un vídeo aquí: https://drive.google.com/open?id=0ByCBPBUTJakpcnNHd1dpbS0weVU

Intentaré ser más regular, abrazo muy grande

Freedom to everyone, NO BORDERS!

18 de julio de 2016, Tesalónica                    

                                                                                                                       N."

DIA 4. Mare Nostrum = Mare Mortuum: fermiamo la strage ai confini

Arribada de la Caravana a Tesalònica (Ilustració: Pablo Gabandé)

I quan semblava que aquest moment no arribaria ... finalment, el 18 de juliol de 2016, cinc autocars i quasi tres-centes persones han demostrat que les fronteres del racisme i la xenòfobia es poden "desreixar".

La nostra infatigable professora, "totes sóm Grècia"

Després d'un llarg viatge creuant malhauradament la fossa marítima comú de les costes que bordejen aquesta part -privilegiada si de cas - de la terra, la caravana aplega a Tessalònica, 3ª etapa aconseguida, una xarxa de plataformes ciutadanes, persones individuals i col.lectius socials s'alcen com una marea contra les vicissituds del trajecte, avancen juntes contra les polítiques migratòries repressives de la Unió Europea, que d'unitat, llibertat i fraternitat en sap ben poc. 

Vistes de Tessalònica des el vaixell

I, entrellucant Tessalònica des de la finestra de les nostres esperances evoquem com si d'un somni es tractara reminiscències de començaments a Irunya ciutat-refugi amb Ongi Etorri Errefuxiatuak que van ser espurna que prengué la flama, eixa energia que ens va despertar com un estel i que a hores d'ara i s'ha convertit en el nostre símbol identitari, com la més dolça de les bogeries. 

Assemblea "No Border" a Tessalònica

És amb aquesta força que continuem l'incert però emocionant camí de la incidència política, perquè no podem tolerar l'acord inhumà que es va signar el darrer mes de març per la UE i el convuls, insegur i qüestionable Estat "democràtic" de Turquia, violant els DDHH recollits en altres instruments jurisdiccionals en matèria d'asil i refugi. 

Les sinèrgies internacionals que es van crear a partir d'aquest tractat mercantil i despiatat que concebix a les persones refugiades com rebutjos o en el millor dels casos mercaderies amb les que portar a terme transaccions econòmiques, es va materialitzar en la plataforma "Passatge Segur"; per una banda denunciem la sistemàtica vulneració de drets fonamentals de les persones migrants i refugiades a aquest sistema en contraposició - paradoxal si es vol - a la lliure circulació de capital i recursos, perquè sí, una llanda de beguda de dubtosa reputació té menys restriccions a la llibertat que qualsevol de nosaltres, i amb eixa realitat ens afrontem, i d'altra, visibilitzar al col.lectiu que més pateix les consequències d'aquesta crisi humanitària: les dones, xiquetes i persones transexuals que són violades, maltractades i fins i tot assassinades durant el seu recorregut migratori per l'únic fet de ser concebudes com objectes per el domini del masclisme imperant.

Assemblea de coordinació al ferry que ens portava cap a Tessalónica

Per açò la Caravana està present amb els seus cinc sentits, al ferry, als carrers, en les plaçes o als campaments, tant se val, qualsevol lloc pot ser el espai per a la transformació social, elevem els nostres crits, entonant càntics que sonen a utopies futures que volguérem esdevingueren una realitat: "Europa canalla, obri la muralla". 

Les activistes matinem per construir un demà, quan cau la nit repassem els deures fets, treballem per co-crear, no ens podem fermar, no ara, no quan hi ha tant a fer ...  

Desembarcant pancarta en mà, sempre

En totes les assembles pròpies o externes en les que hem participat ens hem implicat al màxim per intentar coordinar accions de difusió en mitjans de comunicació, contem en la nostra gran família amb dues dones professionals, que tenyeixen el seu periodisme crític de violeta i narren les experiències, relats i impressions com a agents actives de la Caravana, sempre és un plaer llegir-les https://www.diagonalperiodico.net/global/31006-camino-babylon.html  i sentir-se també una miqueta part d'aquesta xarxa que conformem totes les que sense pors obrim els nostres cors i  ens fem una abraçada encapçalada per un lema comú: "Benvingudes Refugiades"

Concentració contra les polítiques migratòries europees a Grècia

Ho vam decidir molt abans d'emprendre aquest viatge, quan vam despertar-nos amb vocació de lluitadores de carrer, res ens aturaria ni tan sols l'escorta de l'operatiu policial de fronteres exteriores de la UE o FRONTEX que tantes atrocitats banyades de sang i dolor, carrega impunement a la seua esquena.

Les companyes de la televisió social de tmex que fan part de la Caravana a Grècia estan realitzant un meravellòs treball de recopil.lació d'experiències i accions de la ruta, plasmant-les a mode de vídeoblogs per etapes, ací la 3ª etapa: http://www.tmex.es/caravana-a-grecia-etapa-3-2/

La nostra és una marxa simbolitzada per les que ja no estan, però que van ser-ho tot, per a les que encara hi són malgrat que no les deixen existir, per a les que van tornar a nàixer en la seua fugida cap allò desconegut, les desaparegudes entre la indiferència de les masses, les assassinades amb rostre però sense nom, les violades flagrantment només per tindre figa i pertànyer al costat "feble" d'aquest heteropatriarcat etnocentrista i opressor,  les guerrilleres que resisteixen en el combat contra la deshumanització empunyant l'arma de la pau, les que estimen encara que els hagen arrancat l'ànima a trossos, les persones far que guien amb la seua llum en la foscor de la nit a les ombres, per a totes elles, perquè sou nosaltres, som totes.

La nit a Babylon com espai de reflexió

DIA 3. Non c'è liberazione se si alzano muri

Les úniques fronteres són mentals

Hui, 17 de juliol d2 2016. és ja el tercer dia de travessia i estem camí d'aconseguir arribar a la 2ª etapa, aquest matí hem partit des de Milà acomiadant-nos de les nostres companyes italianes que amb tanta calidessa ens han acollit per dirigir-nos a Ancona.

La Caravana a Itàlia

En aquest viatge hem hagut de saludar amb tristor a una companya que ha estat amb totes nosaltres fins el dia de hui però que per motius laborals ha tornat a València, no obstant açò no podem sinò estar agraïdes perquè hem agregat a les nostres files a un jove "caravanero" de lluites, gràcies amiga per haver-nos regalat el teu optimiste i energia durant aquests dies de ruta.

No anem a caure en els tòpics, estem cansades físicament, sí, ningú va dir que seria fàcil, però cada vegada ens trobem amb més força - gràcies al cooperativisme col.lectiu que hem format aquestos darrers dies - per arribar fins al nostre últim destí ... i els trajectes en bus són una oportunitat per a conèixer-nos i compartir aprenentatges, totes unides per un objectiu comú: ser la veu de les que són fetes callar per salvar les seues vides i a les que algú es va creure amb la potestad d'arrabassar la llibertat, jugant amb els seus futurs, projectes i somnis.

Un autocar carregat d'il.lusions i altruisme

Port d'Ancona

Tenim clar el que demanarem en arribar a Grècia, en primer lloc exigirem una política exterior de la UE que contribuïsca al desenvolupament sostenible dels anomenat "Estats en vies de desenvolupament" respectant els DD.HH, que pose fi a les guerres i conflictes bèl.lics que assolen aquestes zones empobrides, a més creiem que la ONU ha d'activar un pla urgent de rescat i salvament en tota la Mediterrània. No podem oblidar que amb la desesperació de les persones refugiades per fugir de la barbàrie s'han topat amb el tancament de les fronteres d'aquesta Europa de la vergonya e insolidaria, mentre milers de cadàvers es troben en aquests moments a la mateixa mar per la que nosaltres anem a navegar fins a Igomeunitsa ... no és una tràgedia, són assassinats i tenen responsables.

Acampada "No Borders"

Quan queia la vesprada, hem pogut atisbar les primeres senyals de que el poble europeu no està dormit, ens hem trobat al llarg del nostre viatge des del nord d'Itàlia una acampada del moviment civil "No Borders" conegut per la seua trajectòria d'ajuda a les persones migrants arreu de tota la geografia de fronteres i tanques assasines, un exemple de lluita per la defensa dels DD.HH de totes les persones. 

Concentració a Ancona

Així doncs, una volta arribades a la ciutat d'Ancona hem volgut unir les nostres reivindicacions amb la resta de companyes que formen part d'aquesta gran família que és la Caravana a Grècia, hem passejat pels carrers amb lletres pacífiques que clamaven per la igualtat entre totes les persones amb indepèndencia del seu origen, etnia, condició i/o orientació sexual, sexe, gènere, edat o qualsevol altre tipus de característica humana perquè pensem que la diversitat és una riquesa i no un problema com volen fer-nos creure els mitjans de comunicació de masses controlats per les grans multinacionals i les lobbys de la informació, nosaltres diguem que cap ésser humà és il.legal!!! 

Segurament ens queden moltes emocions i/o pensaments al tinter abans de prendre el ferry que ens portarà cap a Igoumenitsa, que voldríem compartir amb la resta de persones que formen part d'aquesta plataforma ciutadana, d'altres entitats socials i/o que d'un mode o altre haveu col.laborat durant aquest temps amb nosaltres, totes podem contribuir a fer d'aquesta realitat en la que ens han forçat a viure una societat més justa, solidària i humana ...

Part del nostre equip de la Caravana a Grècia

 per això us animem a que no abandoneu l'activisme perquè com deia un gran escriptor i filòsof  "molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes, pot canviar el món"

A punt d'embarcar amb el Ferry cap a Igomeunitsa

DIA 2. Portem un món nou dintre els nostres cors

Bus sororo feminista

Ara sí, recordarem sempre el dia d'avui: 16 de juliol de 2016 ... quines ganes i quanta emoció continguda, el cansanci no és una opció quan les expectatives d'arribar al nostre destí la sentim tan a prop, començem el nostre viatge des de Barna cap a Marsella, on farem escala per arreplegar a un company que viu allà i que s'afegirà a la Caravana fins a Grècia. Benvingut.

En primer lloc les companyes de València volem transmetre els nostres afectuosos agraïments a la gent bonica de Barna, entre elles: Ca la Dona, Refugiades Benvingudes, Comissió de Suport a la Caravana, Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) i Barcelona Ciutat Refugi, per haver-nos allotjat al complex esportiu de Mar Bella a més d'haver-nos preparat un ric desdejuni per a encetar el viatge cap a Tesalònica amb l'energia necessària.

Dones lliures en territoris lliures

Les dones de Barna i de Valencia, guerreres valentes, iniciem el trajecte a la caravana feminista, amb un missatge clar: "si ens toquen a una ens toquen a totes", doncs ens dolen les refugiades que pateixen abusos i violència sexual durant els seus exilis o migracions forçades, però també ens dolen les xiquetes que perden a les seues famílies i són abandonades a la seua sort o pitjor són desparegudes, sense cap tipus de protecció, ens dolen les víctimes de trata i de tràfic d'éssers humans, ens dolen totes les que pateixen la crueltat del heteropatriarcat dominant dintre aquest negoci brut i assasí de la mobilitat humana. 

Alguns mitjans de contrainformació s'han fet eco de les nostres revindicacions: http://www.cuartopoder.es/invitados/2016/07/16/la-caravana-grecia-inicia-travesia-cientos-personas-bordo-respaldo-ayuntamientos-las-ciudades-refugio/8215 gràcies també per la tasca informativa.

Embdòs en direcciò a Marsella

Però com la vida de les activistes no és gens fàcil ... hem aprofitat l'embòs per a fer-nos uns balls tradicionals en meitat de la carretera, de fons les gaites i els sons céltics que ens transportàven a cultures ancestrals ... i  com savíem que no ens creurieu ací teniu la prova fefaent: 

És imprescindible que ens sentim totes partícipes actives d'aquesta causa, la defensa dels drets humans com a eix vertebrador de la incidència política i social, hem de tendir ponts allà on es construeixen tanques, llavors ens manifestem contra la guerra, el militarisme i el comerç armamentístic, origen de la crisi humanitària que assola Pròxim i Mig Orient, Àfrica i altres regions de la terra. Reclamem la derogació immediata del pacte de la UE amb Turquia, donat que no és un tercer Estat segur, per vulnerar la Convenció de Ginebra així com el Reglament de Dublin que recull els drets de la Unió Europea en matèria d'asil i refugi, en última instància exigim la implicació del Govern de l'Estat espanyol i de les institucions europees a que viren les seues polítiques migratòries repressives, que obriguen les fronteres permetent la lliure mobilitat humana per raons humanitàries i de protecció internacional, a més que establisquen vies legals i segures per a les persones refugiades.

Ens despedim amb una instantània de grup que ens dóna alé per continuar endavant i arribar a Milà aquesta nit ... fins demà!

Començem la primera etapa del viatge